About Me

Entrevistem a Jose Ramón Vayà Vicent, gran impulsor del bàsquet a Benigànim


Hui entrevistem a Jose Ramón Vayà, persona molt coneguda al poble ja que ha sigut alcalde i director del Col·legi Públic Beata Inés de Benigànim. També va ser jugador i protagonista d'una etapa en la que es va instaurar el Bàsquet al nostre poble.


Ja teníem ganes de poder entrevistar-lo i conéixer com va viure ell el naixement del bàsquet al nostre poble.


Hola Jose Ramón, primerament moltes gràcies per la informació i fotos que ens vas passar abans de l’estiu.


CBB: Hi havia bàsquet al poble quan eres xicotet? Quins records guardes d’aquells dies?


JR: Ja fa uns quants anys d’eixò i, no hi havia bàsquet. En el tema esportiu el rei era el futbol i jugavem en tots els llocs on podiem : carrer, a les “eres”, on estan ara les Escoles del Parc i al Camp de Futbol de La Rosaleda (uns més i d’altres menys).



CBB: Tenim entés que el Patronato va ser un dels primers llocs on es va jugar a bàsquet, és així?


JR: Efectivament al Patronato es jugava al bàsquet però , si no en falla la memòria , jugaven els alumnes que estudiaven Batxillerat allí, sense cap competició externa.


CBB: Quina relació tens amb el món de l’esport (esports que has practicat des de xicotet fins a l’actualitat)


JR: Si en tinc que definir (esportivament parlant), diria que m’agraden quasi tots els esports i n’he practicat bastants (encara que era dels “menys bons” en tots-no utilitze mai el terme “dels roíns”-). En quant a la pràctica he fet : futbol i futbol sala, bàsquet, handbol, voleibol, tennis taula, natació, bicicleta muntanya...


CBB: Com i quan arriba Jose Ramón al CP Beata Inés? Quins records guardes d’aquells dies? Com naix el tema dels equips de bàsquet, competició escolar?


JR: Després d’aprovar les oposicions i estar uns quants anys destinat fora de Benigànim per fí, al curs 1980/81 vaig vore complit el meu desig, treballar al meu poble, i l’1 de setembre de 1980 en vaig incorporar al CP BEATA INÉS.


Tinc molts records d’aquells temps però el millor de tots, i que ha perdurat al llarg del temps, es haver-me trobat en un grup de companyes i companys sempre disposats ha treballar per millorar l’Educació dels nostres alumnes i fer una Escola arrelada al poble i capdavantera en tots els avanços educatius que en aquells moments estaven sortint.


A finals dels 70 es fa palesa la “necessitat” d’interactuar/interrelacionar-se les Escoles dels diferents pobles de la Comarca , una de les maneres de fer-ho va ser per l’utilització de l’esport. Així es van crear els Jocs Esportius Comarcals que varen començar en competicions d’Atletisme i , si no recorde mal futbol , passant en els anys 80 a incorporar les competicions de futbol sala, voleibol i bàsquet.



CBB: Quina relació hi ha entre les competicions escolars en les que participava el CP Beata Inés i la creació de la Lliga de bàsquet de Benigànim? Estiu i/o hivern?



JR: Es evident que les Competicions Escolars van ser l’origen/la pedrera, com diriem ara, de tots els equips (excepte futbol), tant de xiques com de xics, que després van participar en les diferents lligues/competicions tant locals, com autonòmiques, com nacionals al llarg dels anys 80, 90, 2000 ... , tots recodem els equips de volei (xiques/xics), tennis taula (xiques/xics) i per suposat els de bàsquet. Si repaseu cares i noms veureu que més del 90% de les xiques/xics que practicaven, i alguns encara practiqueu, els primers passos es vau donar a l’Escola i la majoria als Jocs Escolars.


CBB: Durant uns anys va haver molta afició i molta gent descobria i jugava al bàsquet, per què creus que hi havia aquest entusiasme pel bàsquet? Per què creus que això es va acabar?


JR: En la meua modesta opinió al respecte, crec que van haver tres fets fonamentals, per un costat (als anys 80) els clubs i la Selecció Espanyola van començar a ser considerats entre els favorits a tot, per altra banda l’espectacle que dona i ,sobretot, l’emoció que fa que un partit no estiga “acabat” fins l’últim segon (tots puguem recordar “remuntades” en els últims 15-20 segons i partits guanyats a l’últim segon) i com no podia ser d’altra manera, el gran factor que el va fer vissible va ser la TV que va enganxar al bàsquet a la gran majoria dels aficionats.

Respecte a per què es va acabar, deixant de banda altres motius-més o menys “econòmics”- , jo crec que tant al nostre poble com a la majoria de pobles relativament “menuts” el problema fonamental va ser la falta d’instal·lacions adecuades per la seua pràctica. L’apertura del Pavellò Cobert als anys 1998-1999 ha sigut fonamental per al gran creixement del bàsquet al nostre poble.


CBB: Per a nosaltres és molt important conéixer els orígens del bàsquet al nostre poble i volem donar-te les gràcies per haver contribuït a fomentar el bàsquet de formació a les escoles perquè gràcies a això molta gent es va aficionar com Rafa Gallego “Chapero”, Carlos Llopis, Enrique Gilabert etc i es va poder crear posteriorment el nostre Club Bàsquet Benigànim.


JR: Ha sigut un plaer per a mí poder contribuir a la vostra tasca d’expansió i coneixement del bàsquet al nostre poble, així com aportar dades que permeten seguir el “camí” que ha recorregut aquest esport fins convertir-se en el Club, però sobretot en l’escola de bàsquet, que entre tots vosaltres heu aconseguit. Si vos puc ajudar, ja sabeu on estic.


Enhorabona, continueu traballant així pel vostre poble !!!!

Publica un comentari

0 Comentaris