About Me

Entrevistem a Juan Puchades Arce, gran impulsor del bàsquet a Benigànim



Juan Puchades Arce, conegut a Benigànim per haver sigut mestre i més tard alcalde, però també per estar vinculat al món de l'esport al nostre poble.

Alguns dels membres de la Junta Directiva passada i actual van estar directament relacionats amb el naixement del bàsquet a Benigànim i van ser alumnes de Juan Puchades, qui va voler animar als joves alumnes de l'escola Beata Inés a practicar esport. Aquesta és la seua història:

"En els anys 1975-1976 arriben a Benigànim una sèrie de professors nous, molt joves tots ells que li donen al Col·legi Beata Inés un canvi important en totes les seues estructures.

Però és en el curs 1977-1978 quan s'accentúa aquest canvi en les classes d'Educació Física, per l'inici d'uns Jocs Escolars entre els pobles de la Pobla de Duc, (per aquesta epoca van estrenar col·legi i pavelló poliesportiu), Quatretonda, Llutxent i Benigànim.

Aquests jocs s'organitzen fonamentalment des de la Pobla del Duc, (ja que havien contractat específicament un monitor d'E.F. de Gandia, LLuis) juntament amb el professor d'E.F. de Benigànim, als quals es van unir més tard els professors dels altres pobles.

Per aquells temps no existien els Jocs Escolars, i per no existir no teníem res més que un camp de terra per a la pràctica del futbol, ​​un camp de bàsquet amb porteries però sense aros i el camp de futbol de tota la vida on entrenava i jugava la UD Benigànim.

Als Joscs Escolars e practicava l'Atletisme, el futbol, ​​el bàsquet, l'handbol i el voleibol.

Els xics i xiques de Benigànim, prompte van començar a destacar en totes les disciplines, però sobretot va ser a futbol, ​​perquè sempre havia estat l'esport practicat i en bàsquet, perquè tots els partits es jugaven al Pavelló de la Pobla de Duc, que tenia una pista de minibàsquet (per cert molt coqueta).

El primer va ser posar aros i xarxes, per tant entrenaven en un camp de bàsquet i els partits eren en un de minibàsquet. Al principi era un handicap, però al cap de pocs partits els aquips de Benigànim tant masculí com femení destacaven sobre els altres.

Després de dos anys en bàsquet, no hi havia rivals als pobles dels voltants i ens plantegem, tant en masculí com en femení, a donar el salt a nivell provincial inscrivint l'equip masculí en la categoria juvenil dins de la la Federació Valenciana de Bàsquet. Era la primera vegada que els xics tenien fitxa, reconeixement mèdic i la consideració de FEDERADOS.

En aquell temps no es va poder formar equip de xiques per causes que ara en aquest temps no tindrien sentit".


Des del Club Bàsquet Benigànim volem destacar a aquestes primeres jugadores del primer equip femení de la història del bàsquet a Benigànim:

Gene Pastor, Mª Dolores Rodriguez, Chelo, Vicenta Sanz, Tere Vañó, Magdalena Gómez, Laura Carbonell, Susana Ferrero

Juan Puchades continua:

"El primer any va ser una temeritat, l'entrenador tenia més voluntat que saviesa del joc. Per poder entrenar a les vesprades, vam haver de posar focos que es connectaven mitjançant un cable de 40 m amb les instal·lacions de la piscina i que es posava i recollia cada nit.

En el primer anys els resultats van ser desastrosos, però va ser una cura d'humilitat per a tots, ja que ens vam posar les piles i des de l'entrenador, que es va treure el títol fins a l'últim jugador, es van adonar de la importància dels FONAMENTS, i de la FORMA FISICA.

Allò va ser un treball de Titans, perquè si bé des de l'Ajuntament ens ajudaven més moral que econòmicament, la joventut i la il·lusió van fer la resta.

Durants tres o quatre anys vam tindre inscrit el Club de Bàsquet Benigànim en la lliga juvenil, (1979-80-81-82)

Pel nostre camp van passar els millors equips juvenils de la Comunitat Valenciana: Sant Antoni de Carcaixent, Salesians, Don Bosco, Club de Bàsquet València ..........., pràcticament tots els Col·legis privats de València que tenien bàsquet, i a més, equips d'altres pobles com el Vedat de Torrent, Quart de Poblet, Aldaia, Silla, Sueca, Carlet .......... etc.



Més importants que els triomfs, que també van haver, sobretot en els últims anys, el millor va ser l'afició que es va crear a nivell local i comarcal, ja que cada diumenge pujaven aficionats a vore el partit i a entrenar al camp, el que va donar lloc a canviar a uns taulells de bàsquet més forts, perquè els d'aglomerat es trencaven constantment.

Vam haver de fer un gran esforç per tindre oficials de taula i cronometradors, persones aficionades i anònimes, el seu treball va ser imprescindible per a que es pogueren realitzar els partits. Totes les persones que es van encarregar d'això ho van fer per afició, i d'una forma ALTRUISTA, ja que si alguna persona li pagava alguna cosa, la Federació ho deixava per al Club.


Arran d'aquest moviment es van anar formant diversos grups d'aficionats que després es van convertir en equips que jugaven entre ells. Al mateix temps hi havia gent dels pobles limítrofs que també els agradava el bàsquet i van crear equips en els seus pobles: La Pobla, Quatretonda i Llutxent, el que feia que es repetís la història que havia començat en edat escolar per seguir en edat adulta.

Va ser des de Benigànim, des d'on es va començar aquesta nova fase, aliena a les institucions però que va funcionar de forma autònoma tota la dècada dels vuitanta i principis dels noranta, fins que els "egos", la manca de disciplina, el guanyar a costa del que fos, la manca d'il·lusió i la deixadesa dels que van ser dirigents en aquells temps van donar al trast amb el projecte.

Però que realment, mai moriria perquè anys més tard, van ser alguns d'aquells jugadors els que amb la construcció del nou Pavelló li van donar l'impuls i la força per renàixer i aconseguir el que tenim ara.


Juan Puchades conclou:

La veritat que he fet un esforç important de memòria perquè ja fa molts anys de tot això i he intentat ser el més exacte possible, però si algú vos explica una altra història diferent, per la meua part no hi ha cap problema.

De tota manera, vull donar-li les GRÀCIES al CLUB BÀSQUET BENIGÀNIM per permetre evocar una època de la meva vida que tenia oblidada i que m'ha portat molt bons records i per permetre constatar que tant d'esforç i sacrifici no va ser per a res. 

MOLTES GRÀCIES !!!!

Autor: Juan Puchades Arce.

Publica un comentari

0 Comentaris